maGritTe La paloma, surrealismo golpeando contra los cristales. 24 horas alejada del mundo. un Earl Grey me escupe a la realidad.
28 de desembre 2004
27 de desembre 2004
personA-tge 3, criatures de la nit
el personatge d'avui té una cicatriu d'alguna ganivetada al front, va totalment alcoholitzat i estima la lingüística... ell-ça va?español,francés?déjame que lo encienda. Por qué no?por qué no me invitas?De dónde eres? veu1-de aquí... ell-más peor!, por qué no me invitas?por qué no me invitas? veu2-a qué? ell-a salir, a bailar?tú de dónde eres? veu2-de aquí... ell-más peor!por qué no me invitas? yo vengo a tu país y tu no me recibes, nadie me invita, por qué no me invitas?(li toca el genoll a la noia 3) mm, está muy caliente.... veu1-nosotras todavía no hemos fumado... veu3-(que no pot encendre el peta) ell-por qué no me invitas?qué estudiais? veu1-nos vamos... ell-estudias "nos vamos" ? veu1-no, que nos vamos ell-qué estudiais? veu1,2,3-adiós ell-adiós no, hasta luego!
26 de desembre 2004
25 de desembre 2004
"PATALETA NAVIDEÑA"
DEMÀ LA GENT QUE VINDRÀ SERÀ IDIOTA SÓC BORDE AMB LA GENT IDIOTA = DEMÀ SERÉ BORDE AMB LA GENT QUE VINDRÁ NO M'AGRADA TREBALLAR ELS DIES FESTIUS DEMÀ ÉS DIA FESTIU = DEMÀ NO M'AGRADARÀ TREBALLAR NO VULL TREBALLAR EL DIA DE SANT ESTEVE DEMÀ ÉS SANt ESTEVE =NO VULL TREBALLAR DEMÀ NO VULL TREBALLAR QUAN PLOU DEMÀ PLOURÀ = DEMA NO VOLDRÉ TREBALLAR M'ENCANTA LA VIDA LA VIDA ÉS TREBALLAR =M'ENCANTA TREBALLAR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Gracias a la melancolía -ese alpinismo de los perezosos-,
escalamos desde nuestro lecho todas las cumbres
y soñamos en lo alto de todos los precipicios.
cioraN
24 de desembre 2004
...
Es un error creer que la sola presencia es prueba de amistad. En la amistad, como en el amor, hace falta libertad y confianza. -Los animales se aman de cerca, las almaS se amAn de Lejos.- gérard de nerVaL
23 de desembre 2004
brokenintopieces
uma boneca de trapos nao se parte se cair fizeste-me a alma em farrapos... bem: nao se pode partir. pesSoa [una muñeca de trapo no se parte si se cae. me hiciste el alma harapos bueno: no se puede partir]
22 de desembre 2004
m'agrada el te però no ho diguis a ningú...
el te...tenyir l’aigua i perdre-t’hi...
només els qui n’estem enamorats ho podem entendre...
Tot un ritual.. te’l fas teu i te l’emportes allà on vols.. tens la il·lusió de prendre’t una bona tassa de te... fer-lo aparèixer en els moments més íntims i compartir-lo amb persones especials...
Tot això està molt bé, però que t'agradi el te a barcelona és una maledicció...
10 exemples
A la majoria de bars de Barcelona ignoren que el te pot ser una beguda agradable.
Ells creuen que és un càstig, que com més dolent sigui millor, perquè la gent que demana te ve a tocar els collons, perquè mira que és fàcil demanar un cafè sol.
Doncs bé, si vas amb algú i no tens temps de buscar un lloc com cal *(després explicaré què és per mi un lloc com cal), entres a qualsevol bar per fer el cafè de després de dinar..
tu ja saps que el te no serà bo, que serà dolent, que te'l serviran a desgana i en una tassa mig buida d'aigua de l'aixeta FAS-TI-GO-SA i que te'l prendràs a sant Hilari per no fer un lleig, perquè el deixaries allà sencer, perquè insultaries al cambrer que s'ha atrevit a servir-te aquella merda...perquè faries cridar al màxim responsable del bar, encara que estigui de vacances a menorca, per dir-li que què s'ha cregut..
en fi, resignació, no et queixis que quedaràs malament...
2.te amb llet
Clar, no demanis un te amb llet, no ho facis més difícil...
Hola, em poses un te amb llet si us plau?
La primera opció és que submergeixin una bossa de te dins una tassa plena de llet.
L'has cagat amic, l'has cagat.
La segona opció, ja més encaminats a la veritat, és que et posin un te normal (amb menys aigua perquè creuen que t'hi vols tirar un litre de llet) i que a part et posin una gerra de llet calenta. l'has cagat amic, l'has cagat.
3.te amb gel
és estiu, i sembla que un te calent et farà mal... t'imagines un te fresquet i el demanes amb gel... ui! però no saps què estàs fent !
La lluita continua...
La palma se l'emporta el cambrer que et serveix la tetera i al costat una tasseta amb UN glaçonet...clar... al servir el te es desfà en un segon.
T'aixeques per demanar si us plau que si et poden donar més gel, et miren , miren la tassa i jo crec que pensen: on és el gel? què ha passat? Com pot ser?
i aleshores n'hi ha que te'n donen n'hi ha que te'l cobren a part...(pompeu fabra)
4.te amb menta
qui no s'ha demanat un te a la menta perquè ho posava a la carta i li han servit un poleo menta...INDIGNACIó!!!
5.varie-tés
hola, que tens diferents tes?
Què? perdona?
No.. que si tens tès diferents..
Eh? no, te, normal
Això del te normal també fa molta gràcia...
És impensables viatjar a una altra ciutat i que als bars només hi hagi una classe de te, aquí et discriminen, el te no té cap importància, i et fa vergonya demanar si en tenen de diferents perquè quedes com un pijo consentit o alguna cosa similar...
6.menú
Vaig anar a un restaurant (menage.trois) i la meva sorpresa va ser grata...
A l’hora dels postres, que entraven al menú, ens va dir que els podíem substituir per un cafè.. i el te? Jo vaig afegir.. no, el te no entra al menú..
Cara d’indignació que no vaig poder dissimular.. el cambrer aleshores em va dir que si li feia millor cara ho podia intentar.. i jo li vaig dir que em perdonés, però que estava farta de la discriminació que patíem els amants del te...pobre, em va saber greu...
7.preus
Per què a tot arreu on vas per un te et claven 3 euros?
A més a més a la majoria de lloc simplement t’omplen una tassa d’aigua de l’aixeta que els hi surt gratis i afegeixen el te ..i voilà, s’han fet d’or gràices a un pardillo com tu que no pot prendre cafè i que té la mala sort de decantar- se pel te..
8.quantitat
N’hi ha que es pensen que en saben de tes i aposten per una gran varietat...
I a mi em sap greu perquè el que fan és malgastar el bon te.. te’n posen trescentes cullerades i no te’l pots ni prendre...
9.Et dono cinc minuts per fer un cafè
Quina putada quan a la feina em diuen que tinc cinc minuts per fer un cafè.
En realitat passa poques vegades, i és una sort que et donin pausa, però un te no es pot prendre en un no res..
Crema molt i n’hi ha més.. demanes més llet, i més i més... fins que te n’adonen que allò és d’idiotes, i que la pròxima vegada no te’l demanes..
10.jo em prenc un cafè i se’m passa tot...
merda, ho provaré prenent tres tasses de te seguides, però em sembla que no serà ben bé el mateix...
No em queixaria si no fos perquè en realitat preparar un te és de les coses més senzilles d’aquets món:
1.tries el te (n’hi ha d’haver de diferents està clar)
2.bulls aigua (bona si pot ser, si saps que la de l’aixeta no ho és fes un esforç..)
3.hi poses el te, una culleradeta per cada persona més una per la tetera.
4.t’esperes més o menys de 2 a quatre minuts...
5.t’hi poses el sucre que vulguis
6.si el vols amb llet hi tires un nuvol fred (sobretot per esmorzar)
7.si el vols amb gel, un got de vidre ben gran i sense escatimar, 5 glaçons si fa falta
En fi, que és molt dur ser amant del te
19 de desembre 2004
personA- tge 2
Aquesta nit el personatge se les emporta... edat: uns trenta inclús quaranta cabell blanquinós i ulleres enooooormes cames molt primetes i posat de flipat total.. com si s'hagués quedat fumat .. els que anem a l'autònoma el coneixem prou bé.. es passeja pel bar amb un somriure de follet, és important remarcar que sempre somriu, no se'l coneix sense aquesta cara de bo que posa... A veure, té algun problema, això està clar, però és entranyable perquè mai ningú no havia patit com ell d'excés de felicitat... doncs seguim.. es passeja amb una carpeta i un carro de la compra... i va dient: -que voleu adhesius? Tu li dius que no, perquè diguéssim que la època dels adhesius ja t'ha passat... però ell aleshores encara et somriu més, i fa un últim intent: -en tinc de nous eh ! aleshores li dius.. -no, és que ja els vaig mirar ahir, gràcies.. -ah !! doncs que sapigueu que he portat "roba" gratis per vosaltres, és allà al fons ! un altre dia els adhesius... és capaç de tornar als cinc minuts per preguntar- te que si vols veure els adhesius, que en té de nous eh! Ara bé, si un dia tens la sort d'anar a la festa de l'autònoma... es disfressa!!.. aquest any no recordo com anava, potser l'alcohol no va permètre que ho retingués, però acostuma a treure la part més salvatge...em vénen al cap uns calçotets de leopardo per fora dels pantalons.. Sigui com sigui, gràcies a ell som molts els que tenim dos minuts d'alegria còsmica al bar de lletres.. demà segur que hi serà i segur que tornarà pronunciar... - en tinc de nous eh !
rememBer when...
quan fèiem batxillerat ens va agafar molt fort amb el diccionari de llatí...
l'obríem a l'atzar i dèiem abans de mirar quina de les dues pàgines volíem, dreta o esquerra, quina columna i triàvem un número...
i voilà.. aquella paraula tenia una relació directa amb el futur immediat..o present...
i ara, després d'uns quants anys ho tornaré a fer..
escriure les deu paraules del diccionari de llatí que em toquin i a partir d'això escriuré una possible interpretació...
1.abrir
2.procedo:
adelantarse, avanzar,presentarse/progresar/transcurrir el tiempo/prolongarse
3.desunión
4.xystici:
atletas
5.regno:
regnar/ser rey/reinar o gobernar despóticamente/triunfar
6.abonador
7.confirmatio:
consolidación/apoyo/fuerza/afirmación/confirmación
8.destino
9.deprecabundus:
suplicante
10.adormidera
bé...la interpretació és claríssima..
m'he d'obrir més per tal de progressar i poder viure per fi una desunió amb el meu passat, córrer com una atleta per tal de triomfar i regnar sobre la meva vida. Aleshores apareix el poder (?)...rebré la força del meu propi destí i algú em suplicarà anar a una dormidera..mmm...
i com serà??
11. formosulus: elegante,chulo (juro que posava això!!!!)
18 de desembre 2004
perdí-á...
personA-tge 1
...
Gérard de NervaL
13 de desembre 2004
GrietaS
HOy me mordío la soledad. Vi como se acercaba. No tuve miedo. La miré de frente, serena_mente. "Tómame" le dije, "toda". Petrificada, herida, sola. Ya sólo cicatrices, grietas por las que se escurre mi tiempo, mío dije? se escurre el tiempo y ya nada será como ayer. Flor marchitada. Ya sólo veneno en esta vida tan bella pero tan vacía. "Tómame" y gritaré en medio de esta multitud. sin que nadie me oiga.
12 de desembre 2004
les dates o La repeticiÓ
F E L I C I 20 TATS !!!
variOs LocOs unA noche torMentosa de SePtiembre
El BluEs dEl Autobús [o noches de un verano difíCiL de oLVidar...] [se Llevó eL duLce y me DeJó el mAte, quE eS mÁs aMargO que lA leChe cALientE...] Esa noche comenzó, en el Museu marítimo Estábamos todos juntitos Intentando liar un canutito. No sabíamos cómo. Estuvimos caminando por la Rambla hasta el anochecer Había un poco de hambre Pero no había nada que comer Entonces Juan dijo Shawarma NO! Hace dos días que no cago yo Ese cerdo con ese pancito No me entra ni un bocadito Entonces vamos al libanés Metro metro metro línia tres Y apareció una chinita Intentaba la R como si fuera la L o al revés China loca loca loca, Vamos a comer Que yo lo que quiero es carne de res! Y luego vino Mc griego, que no paró de meter caramelo Fuimos al cine A ver aquel filme Resultó ser una repolonga Ayer cobré y me los fumé Lo único que hago es firmar cheques cheques cheques “ Gràcies Ferran” por comprar esta “xocolata” y entregársela a papá! ps: [versión ligeramente modificada, yo jamás dije: maldito amarillo...]
quieN me quieRa ...
mi baÑera..
qué buena sala de espera,
qué buen lugar de trabajo,
donde siempre me relajo...
y mi patitO, va navegando hacia la oriLLa,
que se ha formado en mi roDilla,
gracias a tanTo jabÓn...
Y quisiera, que en vez de agua fuera caVa,
y de rectangula a ovalada paSara en un santiamén
quien Me quiera que me compre una baÑera
que me instale azulejos con motivos tropicales.
y criStales que se empañen con el vaho
donde pueda escribir i borraR.
pauLinE eN la pLaya
11 de desembre 2004
08 de desembre 2004
PerduDa entre el freD, les buTxaqueS i un treN
Sovint et creus feliç i t'abrigues perquè fa fred.
Surts al carrer, potser agafes algun tren.
De sobte tens una intuïció, i regires dins les butxaques, sense saber perquè.
I inevitablement et trobes amb la desgràcia:
la toques, la mires, la plores..
Entens tot de coses i treus la mà, abans no sigui massa tard.
Només volies saber com era, quina forma tenia.
Saps que és allà i que el tren no s'aturarà.
Però avui el fred s'ha apoderat de mi i les mans han buscat refugi...
havia de ser forta.
M'he atrevit. Aquest cop la desgràcia tenia una cara coneguda, un nom..
M'ha semblat que el tren s'aturava, per sort només era un sotrac.
He tornat a casa suposadament feliç.
Sé que demà caldrà que m'abrigui
i sé que demà les mans es perdran de nou dins les butxaques,
però per sort tu no seràs allà dins.
Perquè t'has salvat,
perquè encara et queden molts viatges en tren i
perquè demà potser et toqui a tu abrigar-te.
06 de desembre 2004
a kiSs to buiLd a dreAm oN
04 de desembre 2004
1, 2, 3 salvaDa !
Llueve y entro en el metro. Alguien desconocido [a quien conozco demasiado bien] dibuja espirales de agua con la punta del paraguas. Me pierdo en ese pequeño universo de agua, mi única posible escapatoria.. de pronto unos zapatos pisan mi mundo pero salgo a la calle y ya todos son el paraguas de ese alguien que me salvó del incendio. Ya no hay nada que pueda volver a quemarme.