22 de desembre 2004

m'agrada el te però no ho diguis a ningú...

el te...tenyir l’aigua i perdre-t’hi...

només els qui n’estem enamorats ho podem entendre...

Tot un ritual.. te’l fas teu i te l’emportes allà on vols.. tens la il·lusió de prendre’t una bona tassa de te... fer-lo aparèixer en els moments més íntims i compartir-lo amb persones especials...

Tot això està molt bé, però que t'agradi el te a barcelona és una maledicció...

10 exemples

A la majoria de bars de Barcelona ignoren que el te pot ser una beguda agradable.

Ells creuen que és un càstig, que com més dolent sigui millor, perquè la gent que demana te ve a tocar els collons, perquè mira que és fàcil demanar un cafè sol.

1.llocs

Doncs bé, si vas amb algú i no tens temps de buscar un lloc com cal *(després explicaré què és per mi un lloc com cal), entres a qualsevol bar per fer el cafè de després de dinar..

tu ja saps que el te no serà bo, que serà dolent, que te'l serviran a desgana i en una tassa mig buida d'aigua de l'aixeta FAS-TI-GO-SA i que te'l prendràs a sant Hilari per no fer un lleig, perquè el deixaries allà sencer, perquè insultaries al cambrer que s'ha atrevit a servir-te aquella merda...perquè faries cridar al màxim responsable del bar, encara que estigui de vacances a menorca, per dir-li que què s'ha cregut..

en fi, resignació, no et queixis que quedaràs malament...

2.te amb llet

Clar, no demanis un te amb llet, no ho facis més difícil...

Hola, em poses un te amb llet si us plau?

La primera opció és que submergeixin una bossa de te dins una tassa plena de llet.

L'has cagat amic, l'has cagat.

La segona opció, ja més encaminats a la veritat, és que et posin un te normal (amb menys aigua perquè creuen que t'hi vols tirar un litre de llet) i que a part et posin una gerra de llet calenta. l'has cagat amic, l'has cagat.

3.te amb gel

és estiu, i sembla que un te calent et farà mal... t'imagines un te fresquet i el demanes amb gel... ui! però no saps què estàs fent !

La lluita continua...

La palma se l'emporta el cambrer que et serveix la tetera i al costat una tasseta amb UN glaçonet...clar... al servir el te es desfà en un segon.

T'aixeques per demanar si us plau que si et poden donar més gel, et miren , miren la tassa i jo crec que pensen: on és el gel? què ha passat? Com pot ser?

i aleshores n'hi ha que te'n donen n'hi ha que te'l cobren a part...(pompeu fabra)

4.te amb menta

qui no s'ha demanat un te a la menta perquè ho posava a la carta i li han servit un poleo menta...INDIGNACIó!!!

5.varie-tés

hola, que tens diferents tes?

Què? perdona?

No.. que si tens tès diferents..

Eh? no, te, normal

Això del te normal també fa molta gràcia...

És impensables viatjar a una altra ciutat i que als bars només hi hagi una classe de te, aquí et discriminen, el te no té cap importància, i et fa vergonya demanar si en tenen de diferents perquè quedes com un pijo consentit o alguna cosa similar...

6.menú

Vaig anar a un restaurant (menage.trois) i la meva sorpresa va ser grata...

A l’hora dels postres, que entraven al menú, ens va dir que els podíem substituir per un cafè.. i el te? Jo vaig afegir.. no, el te no entra al menú..

Cara d’indignació que no vaig poder dissimular.. el cambrer aleshores em va dir que si li feia millor cara ho podia intentar.. i jo li vaig dir que em perdonés, però que estava farta de la discriminació que patíem els amants del te...pobre, em va saber greu...

7.preus

Per què a tot arreu on vas per un te et claven 3 euros?

A més a més a la majoria de lloc simplement t’omplen una tassa d’aigua de l’aixeta que els hi surt gratis i afegeixen el te ..i voilà, s’han fet d’or gràices a un pardillo com tu que no pot prendre cafè i que té la mala sort de decantar- se pel te..

8.quantitat

N’hi ha que es pensen que en saben de tes i aposten per una gran varietat...

I a mi em sap greu perquè el que fan és malgastar el bon te.. te’n posen trescentes cullerades i no te’l pots ni prendre...

9.Et dono cinc minuts per fer un cafè

Quina putada quan a la feina em diuen que tinc cinc minuts per fer un cafè.

En realitat passa poques vegades, i és una sort que et donin pausa, però un te no es pot prendre en un no res..

Crema molt i n’hi ha més.. demanes més llet, i més i més... fins que te n’adonen que allò és d’idiotes, i que la pròxima vegada no te’l demanes..

10.jo em prenc un cafè i se’m passa tot...

merda, ho provaré prenent tres tasses de te seguides, però em sembla que no serà ben bé el mateix...

No em queixaria si no fos perquè en realitat preparar un te és de les coses més senzilles d’aquets món:

1.tries el te (n’hi ha d’haver de diferents està clar)

2.bulls aigua (bona si pot ser, si saps que la de l’aixeta no ho és fes un esforç..)

3.hi poses el te, una culleradeta per cada persona més una per la tetera.

4.t’esperes més o menys de 2 a quatre minuts...

5.t’hi poses el sucre que vulguis

6.si el vols amb llet hi tires un nuvol fred (sobretot per esmorzar)

7.si el vols amb gel, un got de vidre ben gran i sense escatimar, 5 glaçons si fa falta

En fi, que és molt dur ser amant del te

1 comments:

Anonymous Anònim said...

El punt 5 el podríem perfeccionar: t'hi poses les quantitats industrials de sucre que sigui possible...
I després el proves, i en tires una mica més.

jejjeje
Un cafeter de mena

¡Llarga vida a l'aigua de l'aixeta!

divendres, 24 de desembre, 2004  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home