PerduDa entre el freD, les buTxaqueS i un treN

Sovint et creus feliç i t'abrigues perquè fa fred.

Surts al carrer, potser agafes algun tren.

De sobte tens una intuïció, i regires dins les butxaques, sense saber perquè.

I inevitablement et trobes amb la desgràcia:

la toques, la mires, la plores..

Entens tot de coses i treus la mà, abans no sigui massa tard.

Només volies saber com era, quina forma tenia.

Saps que és allà i que el tren no s'aturarà.

Però avui el fred s'ha apoderat de mi i les mans han buscat refugi...

havia de ser forta.

M'he atrevit. Aquest cop la desgràcia tenia una cara coneguda, un nom..

M'ha semblat que el tren s'aturava, per sort només era un sotrac.

He tornat a casa suposadament feliç.

Sé que demà caldrà que m'abrigui

i sé que demà les mans es perdran de nou dins les butxaques,

però per sort tu no seràs allà dins.

Perquè t'has salvat,

perquè encara et queden molts viatges en tren i

perquè demà potser et toqui a tu abrigar-te.