En arribar al planeta saludà

respectuosament el fanaler:

-Hola, bon dia! Per què has apagat el fanal?

-És la consigna-respongué l'home- Bon dia!

-Què és la consigna?

-Apagar el llum. Bona nit.

i el tornà a encendre.

-Per què l'has tornat a encendre?

-És la consigna- respongué l'home.

-NO hi entenc res-va dir el petit príncep.

-No hi ha res a entendre-digué l'home-.La consigna és la consigna. Bon dia.

Apagà el llum.

Després s'eixugà el front amb un mocador de quadres vermells.

-És terrible l'ofici que faig aquí. Abans era raonable.

Al matí apagava i a la tarda encenia. Tenia tot el dia per reposar i tota la nit per dormir...

-I després et van canviar la consigna?

-La consigna no ha canviat. Aquest és el meu drama.

El planeta s'ha enxiquit cada vegada més i la consigna no ha canviat.

-Doncs, així?- féu el petit príncep.

-Així, com que el planeta dóna una volta cada minut,

no em queda ni un segon per reposar. Encenc i a pago un cop cada minut.

-És estrany, això! Els dies, aquí, duren un minut

- No té res d'estrany- digué l'home-.

Ja fa un mes que estem parlant.

-Un mes?

-Sí, trenta minuts. Trenta dies! Bona nit!

I tornà a encendre el llum.

AntoiNe de Saint- ExuPéRY

[El petit príNcep]