20 de febrer 2007

'la mort i la donzella' egon schiele

perquè aquests dies estic molt a prop de la mort i m'hi sento identificada (alguns creureu que estic exagerant, però ara com ara hi ha poques parts del meu cos que funcionin com cal). I perquè a viena vaig veure aquest quadre i va causar en mi un xoc estètic important, vamos, que no me'l trec del cap.

3 comments:

Blogger Lobvorg said...

daixò jo li dic resaca... jejeje

dimecres, 21 de febrer, 2007  
Blogger sonajero de colores said...

nena!
t'envio un petonissim! ciuda't força! va! que no m'imaginava que estaves tan fotudeta!
un petonàs al nas!

divendres, 23 de febrer, 2007  
Anonymous Anònim said...

T'entenc tant amb lo del sentiment estètic. Buah.

petoníssims

Lucy in the grass with dimonis.

divendres, 23 de febrer, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home