...

el viatge a bruges va ser llarg però va valer la pena !

6 hores de tren en principi no semblen gaire , però havíem de canviar de tren gairebé cada hora ! i això és un conyàs de la òstia, especialment amb les mil bosses i històries que portàvem a sobre ! (plenes de xocolata a la tornada, bàsicament) ..

vam arribar i ens vam enamorar a l'instant, les llums de nadal brillaven en els petits carrerons i el nostres ullets espurnejaven amb totes les botigues que a groningen no tenim.. (d'acord, tenim 2 H&Ms, però no hi RES MéS!!!), i com portàvem les motxil.les vam decidir primer anar a l'hostal i dissabte ja aniríem de compres...

l'hostal era bastant cutre, el restaurant era maco, però l'habitació era bastant desagradable, especialment les parets, que algú havia pintat amb molt d'amor però amb unes formes semblants a les dels espermatozous, i res, que no ens va agradar...

vam decidir sortir a passejar i ens va encantar ! vam acabar a un bar, on vam planejar el que faríem els dos dies següents, gràcies a una guia alternativa que nes van donar a l'hostal. Estàvem emocionades perquè els llocs que recomanaven semblaven molt molt guais... però aviat ens vam adonar que era una fucking trampa que els habitants de bruges ens havien preparat amorosament ...

i és que en aquesta terra verge de malícia no tot és tant bonic.. creiem que s'hi respira un aire carregat d'odi ...

bé, doncs després d'organitzar una mica el finde vam anar a un dels bars 'guais', era de jazz (sí, sí, a tot arreu els bars guais són de jazz..) però va resultar que quan vam entrar la música gairebé es va aturar uns segons i tothom se'ns va quedar mirant com si anéssim despullades i cridant: sexe, sexe !, de veritat, va ser exagerat, ens vam sentir una mica malament, però de cop la música va continuar i va venir el cambrer a demanar què volíem, però no en acabàvem de decidir, especialment perquè la carta estava en fucking holandès.. vam acabar demanant la tercera birra de cirera, que és molt bona però no per veure'n més de dues la mateixa nit perquè és empalagosa a més no poder... doncs això, encara no ho sabíem i el cambrer va pillar un rebot de la òstia, posant els ulls en blanc i no tornant mai més a la nostra taula, i evitant la vil quan va anar a la barra a demanar ... una odissea .. són fills de Caín, de veritat ..vam provar alguns més llocs però la ciutat no es dóna gaire a la festa nocturna ...total, que vam anar a dormir perquè l'endemà al matí les botigues ens estaven esperant ...

ens vam llevar a les 10, bastant d'hora, però era per una bona causa... vam anar escopetejades cap a la botiga de segona mà recomanada per la guia.. en arribar les nostres il.lusions van defallir ... estava tancada!, però això no era el pitjor.. no només la botiga de segona màestava tancada, sinó que era festa a tota bèlgica, sí, sí, durant tot el cap de setmana tot estaria tancat... i tenint en compte que és una ciutat petita, on no hi ha moltes coses per visitar, doncs ens vam rallar una mica... perquè ens feia moooolta il.lusió el tema consumista accelerat... però bueno vam haver de canviar el planning i també ens va anar bé perquè així no vam gastar tant.. (tot i que vam intentar pal.liar la depressió amb grans quantitats de xocolata en totes les formes i estats possibles..)

així que el viatge va consistir bàsicament a passejar tranquil.lament envoltades de canals i cignes i més canals i més cignes, i casetes perfectes, i decepcions quan cada vegada que fèiem cas de la fucking alternative guide ens portava a carrers sense sortida, bars que havien tancat feia temps (plens de pols i sense mobles), o botigues cutres de la òstia. Clar, les botigues per turistes totes estaven obertes, i ens van regalar mil i una coses, des de mitjons a xocolata .. a la nit vam voler no oblidar-nos del veritable gust verd d'holanda, així que vam sortir la vil i jo a trobar un lloc tapat perquè plovia.. tothom que passava, en sentir la olor crec que s'espantava.. i és que en aquesta terra blanca com la llet, creiem que mai han vist el pecat en cap de les seves possibles formes... viuen en un lloc molt bonic, ben conservat perquè hi ha molta pela, però no envegem res del que tenen perquè és avorrit a matar. Està molt bé com a cap cap de setmana perfecte amb la parella o els pares preferentment, perquè no hi ha gaire festa ni distraccions per la gent jove, i repeteixo que és un petit paradís terrenal,però ens va fer por mira, i a més tothom era estúpid i arrogant... en fi, que vam deixar bruges amb una mica de presses perquè perdíem el tren..

aquí he penjat algunes fotos, però el tema de les fotos va ser una de les coses que em va posar més nerviosa del viatget... resulta que amb la noia que anàvem, la marEIke, a no confondre amb la marIEke, que és de new zealand però que es va quedar a holanda, doncs això, la noia de berlin amb la que anàvem, és una mica agarrada en fer fotos. HO podeu entendre? hi ha alguna explicació racional a aquest fet, jo no l'he trobat... resulta que la meva càmera fa temps que no funciona,però no mhi vull recrear perquè em poso trista, amb la cultura de fer fotos que tenim nosaltres (eli, especialment tu i jo.. ) no poder fer fotos m'està matant ! només va bé si cada cop que vull disparar encenc la màquina de nou, només surt bé, i no sempre, la primera foto que faig, les altres surten completament borroses, no sé quin cony de problema té la canon del meu cor, però em posa histèrica, evidentment quan vam anar a budapest vam poder fer fotos amb la mika (new zealand), perquè sabent que jo no tenia càmera i que m'encanta fer fotos de tot me la va deixar i vaig poder fer el que em rotava, una amiga de veritat... en fi, que la noia de berlin no em va pillar quan li anava dient:si us plau,pots fer alguna foto?, perquè no vei que en facis gaires ..i m'anava dient que sí, que sí que en feia,però al finalvaig dir: vaig a comprar-me una càmera perquè aquest és lloc és molt maco i no sé si algun dia hi tornaré.. i no em va dir: jo cal, utilitza la meva... so vaig haver-me de gastar 10 euros en una càmera sense flash.. i bastant pissed off (que vol dir rallada, picada..) vaig començar a fer fotos, i llavors ella treia la càmera i feia la mateixa puta foto que jo acabava de fer, amb la implicació que jo havia hagut de pagar i que també hauria de pagar pel revel.lat.. i li vaig dir: si us plau, si vas a fer la mateixa foto que jo, diga-m'ho,perquè llavors jo no la faré..i llavors em diu: em pots dir quan vulguis que en faci una... i jo: merci, peròpotser una mica tard no?... AHHHHH! quina histèria de moment, tot i que no era ben bé tens ni enfadades, sinó que era frustració per dins, de com algú pot er egoista amb una cosa que ni tant sols costa diners,i com a resultat tenim unes fotos bastant cacoses, tot i que he triat les maques pel blog, potser us semblarà pedant que ho digui, però suposo que com no li agrada fer gaires fotos doncs quan les fa no té gaire sentit artístic, o només fotografia coses avorrides, gairebé no tenim foto maques dels moments divertits o de nosaltres, sempre disparava sense avisar i súper a prop, també en teniu una mostra...

i res més, vam tornar a groningen, amb unes ganes d'una bona dutxa increïbles, i ara a espera santa claus, que ve aquest dissabte !

molts petonets i gràcies per arribar fins aquí en la lectura d'una petita escapada a la ciutat de les bruixes.. aviat el relat de budapest...