M'agrada molt la "historieta" amb què ens obsequies avui... és allò de què "ningú és profeta a la seva terra", no trobes? Però és molt més que tot això... ens recorda que ens plau de allò que no tenim, allò que ens costa més esforç... ens motiva, potser? Mira, l'home està fet per caminar, i en canvi ha aconseguit navegar i volar... clar, no de la mateixa manera que ho fa un ocell, ja ens agradaria! Ara recordo una redacció que vaig escriure pel dia de Sant Jordi a l'escola, quan feia 5 de bàsica... es titulava "poder ser ocell"... parlava de com de bonic seria poder volar i viure al bosc... així amb harmonia amb la natura... bé, coses de nens... o no tan nens... La historieta d'avui també ens recorda que moltes vegades ens sembla que allò que no tenim és molt millor que el que sí tenim. Perquè, podríem fer-li entendre a l'ocellet que és preferible la llibertat del cel ample, volar sobre la cresta d'una ona de llum, a l'enfarfec del seu petit vaixell de paper menat pels corrents capritxosos del mar? Segurament no... I a l'Anna, que li agradaria fer? A quin vaixell s'embarcaria?...
Per cert, no et perdis http://www.plastidepop.com/index.php?destino=inicio# . Als "manyos" també els agrada el pop. Està tothom convidat... L'ocellet platònic
bieeeeen, sempre m'han interessat més els fulls de colors que la telefonia !! tot i que aquella oferta a un cèntim el minut.. com era? jejeje demà ens veurem a l'obra, t'agafaré lloc eh ! em toca vendre samarretes!! petonsss burra :)
4 comments:
M'agrada molt la "historieta" amb què ens obsequies avui... és allò de què "ningú és profeta a la seva terra", no trobes? Però és molt més que tot això... ens recorda que ens plau de allò que no tenim, allò que ens costa més esforç... ens motiva, potser? Mira, l'home està fet per caminar, i en canvi ha aconseguit navegar i volar... clar, no de la mateixa manera que ho fa un ocell, ja ens agradaria! Ara recordo una redacció que vaig escriure pel dia de Sant Jordi a l'escola, quan feia 5 de bàsica... es titulava "poder ser ocell"... parlava de com de bonic seria poder volar i viure al bosc... així amb harmonia amb la natura... bé, coses de nens... o no tan nens... La historieta d'avui també ens recorda que moltes vegades ens sembla que allò que no tenim és molt millor que el que sí tenim. Perquè, podríem fer-li entendre a l'ocellet que és preferible la llibertat del cel ample, volar sobre la cresta d'una ona de llum, a l'enfarfec del seu petit vaixell de paper menat pels corrents capritxosos del mar? Segurament no... I a l'Anna, que li agradaria fer? A quin vaixell s'embarcaria?...
Per cert, no et perdis http://www.plastidepop.com/index.php?destino=inicio# . Als "manyos" també els agrada el pop. Està tothom convidat...
L'ocellet platònic
bieeeeen,
sempre m'han interessat més els fulls de colors que la telefonia !!
tot i que aquella oferta a un cèntim el minut.. com era?
jejeje
demà ens veurem a l'obra, t'agafaré lloc eh ! em toca vendre samarretes!!
petonsss burra
:)
volando voy,
volando vengo vengoooooo
y por el caminoooo
yo me entretengooo
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home