06 d’abril 2005

be poP[eye] -iN Love wiTh SpiNacH-

[I'm Pop]eye The Sailor Man

I'm Strong To The 'Finich'

Cause I Eats Me Spinach

I'm Popeye The Sailor Man...

6 comments:

Anonymous Anònim said...

Hola Anna, Segur que clicant sobre el “sobre” puc enviar-te un missatge? Pel que em diu sembla que només pugui enviar-li a un amic de qui conec l’adreça... i no puc adjuntar documents... has rebut res? En qualsevol cas, sóc lazaro@unizar.es . Si m’escrius t’envio el cartell promès... i una foto si vols... per poder completar la manufactura, ara que ja saps més tu de mi que jo de tu... bé, em fa sentir ridícul això de la foto...
També tinc bones notícies... bé, a mi m’ho semblen. El cas és que un amic (res, un conegut... ni tan sols això) d’aquests que he fet intentant contactar amb els grups m’ha enviat la següent informació sobre una festa que es monta aquest dissabte

9 ABRIL 05 THE EXPECTED MOD DAY BARCELONA
12h SCOOTER RUN
(from Plaza España to Castelldefels)
18h MEETING POINT
Café Zurich (Plaza Catalunya)
19h REVIVAL SESSION
Tip Tap, c/ Font 5 (behind Apolo)
21h IAN PAGE & THE AFFAIR + SATURDAY KIDS
on stage at Apolo, Nou de la Rambla 113
23:30h CLUB OF LIGHTS
Frank Dubé, c/ Buscarons 24.
Dj's Sebas, Big Julius, Eneida Fever! & Juaks

A mi m’agafen ganes d’anar-hi, no a les motos ni al Zurich, no m’interessa veure gent disfressada d’Austin Powers. Més quan tindré la possibilitat de veure els Saturday Kids, perquè els he llogat i no els he vist tocar mai... me’ls va recomanar algú de qui em refio... però suposo que estaria bé conèixer-los abans que vinguin a Seròs, no sigui cas que ens tirin tomàquets a tots plegats... dels dj’s només conec la Eneida Fever!, que ho fa realment bé... he rebut també el cartell de l’esdeveniment, que si vols te’l reenvio. T’apuntes? Vull dir... que et convido a anar-hi... que podríem anar-hi. No ho he fet mai això d’anar de concert amb algú que no conec... gaire, que diguem... entenc que és una mica arriscat... de fet jo també tinc reticències (hi ha molt freaky “suelto” encobert)... o sigui, que entenc que no et faci molta gràcia. Però em va semblar que t’atreien una mica aquest tipus de concerts/festes d’oritentació “seixantera”... i tinc la intuïció que podria estar bé... home, la meva intuïció no és que m’hagi dut gaire lluny, però com que sóc bastant sociable (ep! i correcte en el tracte i amable i tot això, estic molt centrat, eh?) i tu sembles bastant “open minded”... Per si cal dir-ho, no busco res... no busco la lluna per la bassa, que diu la meva mare. Si creus que busco “rotllo” i tal... deixem-ho córrer, ok? Si et sembla, es podria fer un shawarma abans, per exemple, per veure per on van els trets... i si després la cosa no ens convenç, si la conversa no és gaire “fluent”, per dir-ho d’alguna manera, doncs desfem la societat i cadascú per la seva banda. I si no et ve de gust, doncs res, no et “worriegis”... era una idea... i així veus (bé, veiem) el que hi ha. En fi, tinc la sensació què m’estic fent pesat, amb tant missatge...
Je t’embrasse,
Andreu

dimarts, 05 d’abril, 2005  
Blogger fafNer said...

ei, t'he enviat un mail!
fins ara paco! (és una broma lo de 'de gran vull ser com ell ?!...)

dimecres, 06 d’abril, 2005  
Blogger fafNer said...

ei andreu,molt bé el cartell eh! al final res de noies mod que ballen veig !
no sé si necessites saber lo de dissabte molt abans, és que tinc un cumple també i no sé detalls! i a més tinc dues presentations durant la setmana ! ahh!!!!!
em pilles en un cap de setmana liadillo, però bueno ja t'informo.
la open-minded mandroSa

dimecres, 06 d’abril, 2005  
Anonymous Anònim said...

ei, tu mateixa, no et preocupis... si pot ser, perfecte! si no, com diu la versió francesa de la canço del Sinatra (era del Sinatra?) "je pleureré en repetant ces mots stupids, je t'aime!" ... és broma.
Sí, al final no hi ha noies mods que ballen... la que hi ha està en una actitud més... sol·lícita... més "guerrera"... com una llenona "mod" ajaguda en mig de la sabana esperant que hi passis a prop per clavar-te una queixalada... Té trampa, la foto. És la portada d'un disc, el "mood mosaic vol.4", un recopilatori de cançons així... una mica "easy listening"... "groove"... algunes més ballables... bé, em sembla, no hi entenc gaire d'estils musicals... com que tinc el disc, a falta d'alternatives millors vaig buscar directament una foto de la portada...
Sobre el Paco. Home, és un "canalla", un "penques", però a tothom cau bé, es deixa estimar. Dóna molta vida, molt joc... és un caradura simpàtic. I les seves teories (teories una mica masclistes, una mica... "paco theories") sempre acaben, dins la sèrie, tenint un punt d'encert... O sigui, que del Paco em quedaria aquesta... frescor que li posa a la vida... aquesta "jeta" davant del problemes...
Un petó,
el dancefloor killer

dimecres, 06 d’abril, 2005  
Blogger fafNer said...

ei, em sap greu però no podré..
m'he d'acabar un llibre i preparar una presentació amb la que em jugo molta part de la nota final..
a més a més d'una altra presentació de francès.. i demà celebrem el cumple d'una amiga i ja veig que dissabte al matí dormiré.. i el cap de setmana se'm quedarà en res..la mandra em treu molt de temps..
quin agobiooo!!
en fi, que em sap greu perquè t'he desfet el plan, però la vida d'estudiant és molt dura al mes d'abril!!
ens veiem per aquí!
adeeeeeu

dijous, 07 d’abril, 2005  
Anonymous Anònim said...

Sobre amors platònics (II):

He tafanejat una mica més pel teu blog, els mesos passats... sí, ara ja et veig una mica més nítida, menys boirosa... i començo a entendre perquè l’oracle rus va dur-me fins tu... i m’he descobert bojament enamorat del teu simulacre, de l’Anna-reflex que, com una ploma d’ocell observada a contrallum, ens ofereix traços i formes que ballen i es dilueixen sobre la superfície argentada de l’ombra: la llum, enjogaldrida, es contorça i es capbussa sobre l’esquena de l’aigua, entre l’ordit de la ploma... Anna, has observat mai una ploma a contrallum? Sí, així el teu reflex en el teu blog... com la tinta diluïda en un diorama. M’he enamorat completament de la idea d’enamorar-me d’un reflex com el teu, del teu reflex, glaçat com una fulla erta dins la vitrina d’un toll. I mentre descobria el simulacre de l’Anna he sentit, real, físicament, la fiblada d’una agulla molt fina en algun lloc imprecís de l’ànima, dins la caixa toràcica, per sobre la boca de l’estómac, com el record de la mossegada d’un insecte que poc a poc ens tornés a coure... I m’he imaginat, també immers dins el miratge, corrent cada matí a comprar-te flors a les Rambles i duent-te-les a casa, mentre tu estàs encara tancada com un capoll dins el llit, com qui ofereix un ram de desig, tot vermell... quina idea tan boja! Mira, veient el teu reflex sobre el mirall del teu blog, m’ha semblat veure-hi el meu... sí, un miratge més, un joc de mans més de la llum lliscant sobre el tobogà de l’aigua... però potser sí que hi era, allí, com una gota d’or enclotada en el melic d’un vidre de rellotge... o sigui, que qui sap si no m’he enamorat del teu reflex perquè en ell m’hi he reconegut, ni que només sigui per un instant tan breu com el que hi ha entre dos aleteigs consecutius d’una papallona... serà això l’amor? Vull dir, mirar-te al mirall i reconèixer la cara que hi veus? Reconèixer-te, per un instant, dins els ulls de l’altra persona? Quin amor tan egocèntric... no? Ai! Si t’agradessin les matemàtiques,... podríem pensar plegats com calcular integrals de camí sobre un espai de funcions de dimensió infinita... Gràcies per compartir el teu reflex... (i per no prendre-t'ho malament)...

Aquí s'acaba la metàfora. El simulacre. Comença el missatge:
No pateixis pel concert. Els meus plans es fan i es desfan com la sardana... Estuides francès a l'EIM? Jo vaig fer-ho, i havia de fer presentacions... l'any passat (tenia a la Sylvie) sobre el Robert Jhonson "the king of delta blues". El coneixes? Hi ha una llegenda que diu que va vendre l'ànima al diable per aprendre a tocar la guitarra... vaig aprofitar la del meu company de pis que la setmana anterior havia fet la mateixa a classe d'anglès... Fas molt bé d'estuidar (per cert, que estudies? Això no ho he esbrinat...). Cal treballar fort! Si és per aquest motiu... no em sap greu. Però bé, em quedo una mica... bastant.. désolé...

dijous, 07 d’abril, 2005  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home