amorS platònics sobre rodeS o com per somNiar només calen temps i toNteria..
sabies que ...
quan hi ha diners no hi ha temps
quan hi ha temps no hi ha diners
quan hi ha diners i temps ...no hi ha ganes
i si algun dia hi ha diners, temps i ganes...
i aconsegueixo treure'm el puto carnet de conduir...
no hi haurà furgo ... ?
i jo que dic...
bé,
primer trobaré temps, diners i ganes,
me'l treuré,
i després la furgo..
doncs vindrà sola, segur..
no?
[veu de dins: segur, segur ...un dia baixaràs de casa i te la trobaràs allà, aparcadeta, i al vidre del darrera hi posarà: per tu, anna, per ser guai..]
[veu real: desperta!]
posted by fafNer @ 13:04
2 comments:
Anem per parts... Els grups són reals... vénen a tocar de veritat! Pots consultar www.saturdaykids.com , www.thewinnerys.com i fortune-tellers.net . Els Soberanos no tenen pàgina web, però pots trobar informació sobre un super-single que tenen editat amb elefant records a www.elefant.com. He fet un super-cartell per donar a conéixer el concert. M'he passat un parell de tardes amb el power-point... te l'enviaria, però no sé com fer-ho, perquè aquí no puc adjuntar res... El concert es farà el 14 de maig. Està tothom convidat... Com que necessitàvem un títol per al festival havia pensat en posar-li "1er Mary PoPins' baG", però entre els meus amics va tenir més acceptació el "1er Seixanteja't i Souleja-ho!", que ja havia pensat abans de conéixer-te... i vaig haver de cedir...
No sabies de l'existència del GO Lledia? Sí, ja fa temps que se celebra anualment... carai, vaig que tens bona punteria... no, no tinc res a veurem amb l'organització. Sóc de Seròs, a uns 30 quilòmetres de Lleida. Justament aquest cap de setmana se celebrava el GO d'aquest any. El divendres van venir uns italians, els Link Quartet, em sembla que es deien... boníssims! I el dissabte hi havien els Montesas! (www.montesas.de) Acció en estat pur...!
Per desgràcia no estic vivint actualment a BCN... quina ràbia! A BCN viag estudiar-hi mates i física durant uns quants anys. Vaig ser-hi fins al juny passat. Torno molt sovint, un cop al mes o així, per tot allò dels amics... ara estic a Sargossa, en terres castellanes... no em queixo, Saragossa és més varata... però jo a BCN hi estava molt bé... la gent parla català pels carrers... pot passejar per la platja... tens els Meliés i la Filmo i després pot anar a menjar-te un Sawarma a la plaça Castella... Vaig haver d'emmigrar perquè a Saragossa hi havia una beca molt interessant. Sort que hi ha molt bona combina Saragossa-BCN i molt bé de preu...
No era un jersei? Era un pijama? Un pijama blau-marí amb ratlles blanques... Mare de Déu! que em roda el cap... aquestes coses no se li poden dir a un esperit sensible com el meu! I és que m'agradava molt el jersei... o hauria de dir el que em pensava que era un jersei... doncs imagina't si és un pijama, perquè un pijama té moltes més connotacions que les que pot tenir un jersei... abraçar algú al llit, flonjo el seu cos sota un pijama blau fosc amb ratlles blanques... i capbussar-hi les mans per sota, la pell fina i càlida com la galta encesa d'un prèssec... A més el pijama fa l'olor del nostre cos, perquè el duem a sobre moltes hores, sota l'enfarfec dels llençols, també amarats de les transpiracions del nostre cos, fragants de la nostra pell. No hi ha res de més intens que estrènyer el pijama de la pesona que estimes i olorar-lo ben fort, i sentir que allò més íntim de la seva persona et penetra, la seva essència, el record de la seva suor. I ja no et dic res si el pijama el duu posat, si embolcallats sota un parell de mantes, un edredó ben gruixut, amagats sota els múltiples mantells de la terra, tot aprofitant l'abraçada t'envaeix l'olor de la carn, del pijama, de la foscor coval de sota els llençols, dels cabells... cadascú té la seva olor, és com les nostre empremtes digitals... mira, veus, en aquell munt de roba volia veure-hi un jersei, però a parti d'ara només podré veure-hi un pijama. Sí, la imatge del pijama ja l'he feta meva, l'he interioritzat, i amb ella el record de l'olor, no la del teu cos, que m'és inconeguda, però potser sí la imatge de l'olor del teu cos, la intuició de l'olor del teu cos, el desig de sentir l'olor del teu cos com el record vague que tenim de l'olor del mar i la platja una tarda després de la pluja. I el pijama és com la closca erta d'una petxina, un fòssil petrificat de l'aroma de l'aigua i la sal... uf! parlant del pijama i tot això m'ha envaït emocions adormides...
Bé, cuida't molt. Per cert, per somniar només fan falta somnis... i tothom en té. Ah! i creure-hi una mica... recordo que quan era petit i anava a l'església hi havia un tros de l'evangeli que em va agradar moltíssim, aquell en què Jesús parla de la fe als seus apòstols i els diu, més o menys..., "si tinguessiu fe com un granet de mostassa, li diríeu a aquella muntnaya que es mogués i la muntanya s'aixecaria i s'endinsaria dins del mar..." Com m'agrada aquest tros, la fe que mou muntanyes...! Imagina't si serà fàcil moure un cotxe, que ja està fabricat per moure's...
Bé Anna, un petó,
Andreu
ei!
ja ho sé que els grupS són realS, només intentava saber on era el coNcert..molt fort lo de mary poppins'bag..en fi..
vaig acertar amb lleida, ara ja sé algo més, perquè tot i que sigui un simulacre i m'intentis convèncer del contrari,continuo pensant que estem en desigualtat, jo no sé ni com ets, lo meu si que és manufactura manufactura!
per cert, que si cliques al sobre que hi ha al costat de loqueelvientosedejó el comentari va a parar a la meva bústia d'entrada hotmail, per lo del cartell si vols.
sobre el piJama no em peNso pronunciar, bé, diré que m'ha semblat tot plegat d'un to.. bé, suposo que és la primavera..
però clar, és que si el pijama altera jo no sé..
en breu ompliré el mar de muntanyes..de moment me'n vaig a seixentejar mentre dormo, és que estic morTa i a més demà matino!
que vagi bé per SaragoSsa, i no et preocupis que ja faré un falafel a la teva salut!
la popPins
Publica un comentari a l'entrada
<< Home