vueLa eSta canción...

florS, botoNs.. i aquest mÓn tan noStre que enS abriGa de la reLitat més sÒrdida. pèTals que conFormeN exiStències amb l'ànima aRrodoNida i foradaDa. Hi paSsen els fils del temPs, l'agulla es cLava de tanT en Tant, però a caDa punTada ens fem més forteS. nO deixIs que hi passi el fred, segueiX cosinT amb totS els coLors i quan aquest ara de gener hagi passat, miraràs enreRa i hauràS aconseGuit la flor méS maca de toteS.