...

feliÇ de sentir els batecS de la triStesa més feRotge i méS dolçA.

El silenci que recorre la meva ànima i alguns calaixos de la cambra.

Voldria que ara es filtressin pels forats que han quedat a la persiaNa

els primers raigs de sol d'un dia de gener.

i que no em sentís tan sola

quan allargo el braç i descobreixo un cos que batega,

que no ha deixat de bategar.

Rebregats entre els llençols,

uns peus freds que a la fi troben companyia.

I res més, que ja és tard i no vull despertar-lo.